REPTES DEL SISTEMA EDUCATIU

A quatre dies de complir-se el primer mes de l’inici del Màster Universitari en Formació de Professorat, no ha resultat complicat adonar-se que l’educació actual no té res a veure amb el que vaig experimentar fa més de vint anys enrere. L’assignatura Processos i Contextos Educatius analitza que ha passat, o està passant, a l’escola actual i com evoluciona la manera d’impartir docència.

IES Arabista Ribera de Carcaixent - 2004. Autor: Pascual Martínez Martí

Un punt de partida com el que reflecteix el vídeo No sólo ESO, mostra que l’educació no pot seguir pel mateix camí. “No hi ha pitjor malaltia que una petita desgana” em deia la meua àvia als seus 97 anys. El gran nombre d’alumnes desmotivats i amb falta d’implicació, posa de manifest que cal un canvi a l’hora d’ensenyar. L’educació ja no pot ser competitiva, sinó cooperativa. Els alumnes han de trobar-se als centres educatius per aprendre i sumar coneixements, on expressar les seues capacitats i reconéixer les seues diversitats siga un dels principals objectius de la nova educació. Així poder fer front en un futur al món individualitzat del qual forma part l’actual professorat. Serà aleshores, on els nous marcs pedagògics que plantegen A. Pérez Gómez i E. Soto Gómez tinguen el seu espai a la societat, i les formes d’ensenyar i avaluar que plantegen a l’article Aprender juntos a vivr y explorar la complejidad, hagen ajudat a la realització dels desitjos personals de cada alumne a través de la construcció del seu propi projecte vital i professional.

  Nous marcs pedagògics. Enllaç QR. 

El pedagog F. Tonucci afirma que avui dia "Ofrecemos a todos una escuela para pocos", on ens incita a pensar que ens equivoquem si creiem que hi ha disciplines més importants que altres. Idea reforçada pel Doctor en Biologia D. Bueno, en enunciar que el cervell actua d’una manera dinàmica i no estàtica. Fent palés, que l’aprenentatge com més transversal i més contextualitzat, el nostre cervell el pot usar amb molta més eficiència. D’aquí la importància de totes les assignatures, ja que ajuden a saber seqüenciar el desenvolupament de l’aprenentatge, per tant, a ser més eficient.

La qual cosa ens introdueix en el debat sobre si cal educar a tothom de la mateixa manera, o bé fer-ho d’una manera més personalitzada, i traure-li el màxim aprofitament possible en acceptar la diversitat existent a les aules. Cal considerar als alumnes com natius digitals i situar a l’avantguarda educativa les TIC? Fins on arriba la implicació del docent actiu en un sistema educatiu que no funciona?  

Com he dit a l’inici, sols estem a quatre dies de complir-se el primer mes del Màster Universitari en Formació de Professorat, però hi tinc clar que cal obrir la ment als nous coneixements, qüestionar-se el que hi ha establert i moure fitxa.

_____________________________

BIBLIOGRAFIA. REFERÈNCIES. 

Pérez Gómez, Á. I., Soto Gómez, E. (2021). Aprender Juntos a Vivir y Explorar la Complejidad. Nuevos Marcos Pedagógicos de la Interpretación y Acción. REICE. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 19(4), 13-29. https://revistas.uam.es/reice/article/view/reice2021_19_4_001

Aprendemos Juntos (2018). ¿Cómo funciona el cerebro de un adolescente? David Bueno, biólogo y genetista. [Vídeo] Disponible en: https://www.youtube.com/watch?v=v4KplEgXI9c&ab_channel=AprendemosJuntos

Miquel F. Oliver-Trobat (2015). No sólo ESO. [Vídeo]. YouTube. Disponible en: https://www.youtube.com/watch?v=_Y-kJlftpmw 

TEDx Talks (2015). Los nuevos retos de la educación. César Bona. TEDxBarcelona. [Vídeo]. YouTube. Disponible en: https://www.youtube.com/watch?v=LcNWYNp2MSw&ab_channel=TEDxTalks

Yo estudié en la pública (2012). La LOMCE según TONUCCI - STOP LEY WERT. [Vídeo]. YouTube. Disponible en: https://www.youtube.com/watch?v=F0IPsqozlgI&t=27s&ab_channel=Yoestudi%C3%A9enlap%C3%BAblica