Tan sols fa tres mesos, no sabia absolutament res, o
quasi res, sobre la docència i tot allò que l’envolta. El pas per l’assignatura
de Processos i Contextos Educatius, del Màster de
Formació de Professorat de la UIB, m’ha donat una visió sobre com ha
evolucionat l’educació des del naixement de les institucions escolars al s. XIX, fins
a l’actualitat amb la innovadora tecnologia educativa. Tanmateix, he pogut observar
la discrepància que hi ha entre: Els que continuen amb la mateixa metodologia didàctica
tradicional, basada en transmissió i reproducció d’informació, anomenat també
(3R): Rebre, Repetir i Recordar. I els defensors de les noves metodologies
basades en les tecnologies de la informació i la comunicació, que introdueixen estructures
pedagògiques expositives i d’aprenentatge per recepció, mitjançant l’ús de nous
materials educatius digitals. Aquestes pedagogies són conegudes com “Aprendre
repetint les TIC” (Arda, 2015).
No obstant això, segons les dades, Espanya és el segon
país amb major taxa
d’abandonament escolar de la UE. Amb la qual cosa podem intuir que hi ha
alguna cosa que no funciona bé. Pot ser, calga una innovació real en el sistema
educatiu, com comenta la gent que sap
d’aquest tema, i modificar els processos educatius i aprenentatge (Sánchez, 2021).
Imatge extreta de Instagram: S Duce [@yo_runner].
L’educació es troba en un moment que ha d’experimentar un canvi a curt o mitjà termini. Cal reencaminar la manera d’utilitzar les TIC i no oblidar els fonaments de la Tecnologia Educativa (TE). On la innovació educativa juga un paper fonamental i ha de mostrar nous camins, cap a la creació, producció i construcció d’aprenentatges adaptats als nous contextos socials, culturals i tecnològics. Dit d’una altra manera, les TIC han de ser vistes com un punt d’inflexió perquè l’alumnat conega, construïsca, comprenga i compartisca el coneixement, el que podríem anomenar les 4C.
Ara bé, jo m’he educat amb la metodologia tradicional, i sempre he estat motivat per l’estudi. Per tant, he de deixar de pensar com era jo d'alumne, per adaptar un nou rol com a futur docent. On a més d'emprar les TIC a les meues futures classes, vull tenir present la “Carta a un professor novell”, que Anton Aubanell tan afectuosament va publicar. Aquests dos punts de recolzament, em creen la imatge del professor com un guia que acompanya la seua aula, deixant el protagonisme a l'alumnat, per poder realitzar la gran tasca de saber com arribar a aquella part de l’alumnat que no es veu. El currículum ocult.
Sincerament, considere que no sols són importants els coneixements curriculars que podré impartir, sinó també les habilitats no cognitives que han d'apendre, com la seguretat, la persistència, l’autocontrol, l’empatia o la capacitat de superar problemes. D’eixa manera, tinc la quimera, que s’aconseguirà treballar des de la base, que hi haja persones que aporten a la societat i facen un ús crític de les TIC en potenciar les 4C.
A l’última sessió de l’assignatura Processos i Contextos Educatius, al MUFP de la @UIBuniversitat, tractàrem aqueste tema: La innovació sense control, no servix per a res. #cthinkeMA https://t.co/wyDDyz9gmi
— Andreu Reig Fayos (@AndreuReig) December 23, 2021
Un altre punt
és el que emfatitza la companya Sara Vergés a la seua entrada, on ens
alerta de què el món digital als nostres estils de vida ens connecta i ens
desconnecta al mateix temps. I no s’ha de donar l’esquena al món real, ni
perdre el que realment ens connecta al nostre entorn més tangible, que no és més
que l’espai on vivim i interactuem.
En conclusió, igual com
en les aules la diversitat aporta un valor afegit. Pense que la metodologia que
cal emprar, ha de combinar l’ús dels recursos tradicionals amb els més
innovadors, per buscar en la diversitat de les estratègies i eines emprades, la motivació
de l’alumnat.
____________________________________
BIBLIOGRAFIA. REFERÈNCIES.
Area, M. (2015). Reconstruir el
discurso pedagógico para la escuela de la sociedad digital. Dins J. De Pons
(Ed.), Los centros educativos
ante el desafío de las tecnologías digitales (p. 23-54). La Muralla, D.L.
Fernández, R. (Febrer de
2021). “Carta a un professor novell”, per Anton Aubanell. FEEMCAT. Federació
d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya. https://feemcat.org/anton-aubanell/
Mongchilde (2005). Pink
Floyd – Another Brick In The Wall (QR). [Vídeo]. YouTube. Disponible
en: https://www.youtube.com/watch?v=YR5ApYxkU-U
Prendes Espinosa, M.P.
(2018, Juny). La tecnología educativa en la pedagogía del siglo XX: Una visión
en 3D. RIITE, Revista Interuniversitaria de Investigación en Tecnología Educativa, (4),
6-16.
Reig Fayos, A. [@AndreuReig]. (23 de desembre de 2021). A l’última sessió de
l’assignatura Processos i Contextos Educatius, al MUFP de la @UIBuniversitat, tractàrem aqueste tema: La
innovació sense [Tweet]. Twitter. https://twitter.com/AndreuReig/status/1474015431891558414
S Duce [@yo_runner]. (18 de setembre de 2020). Viñeta
de 2018 🙅♂️🙅♂️🙅♂️🙅♂️ [Imagen]. Instagram. https://www.instagram.com/p/CFSTTqalph5/?utm_source=ig_embed
Sánchez Vera, M.M. (22
de desembre de 2021). En educación no es innovación todo lo que reluce.
The Conversation. Recuperat a partir de l’enllaç: https://theconversation.com/en-educacion-no-es-innovacion-todo-lo-que-reluce-172075?utm_source=twitter&utm_medium=bylinetwitterbutton
Vergés, S. (03 de Gener de
2021). De la teoria a la pràctica. Ara que? El racó de pensar. https://sarajaneverges.blogspot.com/2022/01/de-la-teoria-la-practica-ara-que.html
Comentarios
Publicar un comentario