INNOVACIÓ PEDAGÒGICA PER FER COMUNITAT EDUCATIVA

Pensar en innovació educativa és sinònim de canvi. Un canvi que cada vegada es manifesta més allà on pugues llegir alguna cosa d'educació. Cal acceptar que no són sols accions puntuals, sinó un procés cultural amb ritmes i modalitats d'implicació diferents. Com pot ser la dificultat amb la qual les TIC entren a les aules. De què depén? Tan sols de les ganes i la capacitació del docent per fer ús de les TIC. És una evidència que hi ha professorat que les pot veure com un element agressiu al seu dia a dia, o al seu mode d'impartir docència. La implantació de les TIC els pot suposar un canvi total de què havien fet fins al moment, i no tothom està disposat a tenir un punt d'inflexió a l'educació. Crec que aquest és un dels principals factors que dificulten la presència de les TIC a tots els àmbits de l'educació. A més, molts dels centres educatius, són construccions antigues amb unes instal·lacions obsoletes i antigues poder desenvolupar les TIC amb tot el seu potencial. Si cal una renovació del sistema de telecomunicació al centre, significa que hi ha una despesa, i tothom sap que les despeses en educació no són massa benvingudes.

Imatge extreta de VOCETYS

No obstant això, cal dir que les TIC a l'educació per elles soles no són garantia d'aprenentatge. Cal controlar el seu ús, definir bé els objectius que volem aconseguir amb la seua implantació, i que el seu ús ha de complementar l'aprenentatge i els recursos didàctics. Aquest punt és on la pedagogia innovadora comença a ser la protagonista, la qual necessita un professorat impulsor del canvi que fomente les eines tecnològiques per poder transformar i perfilar les estratègies d'ensenyament, ja que les noves tecnologies i la informàtica tenen cada vegada més pes a la nostra societat.

Tanmateix, a les aules compartim espai amb la nova  societat 3.0, la qual, segons els experts, serà capaç de construir el coneixement a partir de l'experiència tàctica, aprendre i desaprendre amb facilitat a un sistema formal i informal. Les jerarquies no tindran lloc i la por a fracassar es veurà com una oportunitat per a continuar aprenent i compartir el coneixement els convidarà al lliure accés a la informació i experiència, incentivarà l'aprenentatge, elegint que volen aprendre i com ho volen aprendre. Per tant, viurà al món digital on els nostres estils de vida estaran connectats i desconnectats al mateix temps. No obstant això, no s'ha de donar l'esquena al món real, ni perdre el que realment ens connecta al nostre entorn més tangible, que no és més que l'espai on vivim, interactuem, i ens desenvolupem la comunitat educativa en societat, on els algoritmes digitals no han de tenir més valor que la decisió i l'empoderament de les persones.

Imatge extreta de Historieta de Nik

En resum, no tots estan disposats a pegar un pas a favor dels canvis, tot i això, és necessari incorporar propostes innovadores que fomenten la qualitat educativa. Per tant, cal conéixer la realitat on es desitge implantar les TIC amb l'única finalitat d'afavorir l'aprenentatge del tot l'alumnat, que al final són els protagonistes de l'educació.

BIBLIOGRAFIA:

Martínez Bonafé, J., Rogero Anaya, J. (2021). El entrono y la innovación educativa. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 19(4), 71-81. https://doi.org/10.15366/reice2021.19.4.004