Andreu Reig Fayos

Pensar en innovació educativa  és sinònim de canvi. Un canvi que cada vegada es manifesta més allà on pugues llegir alguna cosa d'educació. Cal acceptar que no són sols accions puntuals, sinó un procés cultural amb ritmes i modalitats d'implicació diferents. Com pot ser la dificultat amb la qual les TIC entren a les aules. De què depén? Tan sols de les ganes i la capacitació del docent per fer ús de les TIC. És una evidència que hi ha professorat que les pot veure com un element agressiu al seu dia a dia, o al seu mode d'impartir docència. La implantació de les TIC els pot suposar un canvi total de què havien fet fins al moment, i no tothom està disposat a tenir un punt d'inflexió a l'educació. Crec que aquest és un dels principals factors que dificulten la presència de les TIC a tots els àmbits de l'educació. A més, molts dels centres educatius, són construccions antigues amb unes instal·lacions obsoletes i antigues poder desenvolupar les TIC amb tot el seu pot

Tan sols fa tres mesos, no sabia absolutament res, o quasi res, sobre la docència i tot allò que l’envolta. El pas per l’assignatura de Processos i Contextos Educatius, del Màster de Formació de Professorat de la UIB , m’ha donat una visió sobre com ha evolucionat l’educació des del naixement de les institucions escolars al s. XIX , fins a l’actualitat amb la innovadora tecnologia educativa. Tanmateix, he pogut observar la discrepància que hi ha entre: Els que continuen amb la mateixa metodologia didàctica tradicional, basada en transmissió i reproducció d’informació, anomenat també (3R): Rebre, Repetir i Recordar. I els defensors de les noves metodologies basades en les tecnologies de la informació i la comunicació, que introdueixen estructures pedagògiques expositives i d’aprenentatge per recepció, mitjançant l’ús de nous materials educatius digitals. Aquestes pedagogies són conegudes com “Aprendre repetint les TIC” (Arda, 2015). No obstant això, segons les dades, Espanya és el seg

El passat any 2020, el mires per on el mires, serà un any que passarà a la història per l'evolució que provocà la Covid-19 al sistema educatiu, des del punt de vista tecnològic. Ja que, per la força, es va haver d'abandonar l'assistència física de les aules, per un model a distància. Una nova tendència educativa, que tan sols el curs anterior, hagués sigut impensable d'aplicar. Aquesta circumstància catapultà l'esforç necessari, per molts dels professionals de l'educació, per saber com gestionar aquest món tecnològic d'una manera hàbil, ràpida i eficient. Un fet, que de vegades, s'agreujava per la bretxa digital existent a moltes llars de l'alumnat. Fent pales, que hi ha una necessitat de millorar les competències digitals, tant dels alumnes, com del professorat. No obstant això, cal no oblidar que els centres educatius desenvolupen un paper que va més enllà de l'educació. Són necessaris com eixe espai on l'alumnat interactua i es relaciona.

Com explicar quan un procés comença en mal peu i s'acaba convertit en una gran experiència. Si partim de la teoria, sabem que el currículum és l'element mediador entre la teoria i pràctica . Si a més el contextualitzem a un entorn contínuament canviant, on els mètodes d'ensenyament rígids i tradicionals tenen cada vegada menys cabuda, envers les noves maneres d'educar, unides a l'avanç implacable de la tecnologia. Ens trobem a un escenari sense precedents i en constant evolució. Tendències educatives derivades d'una pandèmia mundial: Programació. Realitat Virtual. Neurociència. Educació STEAM. Educació híbrida. Aules col·laboratives. Digitals i responsables. Família+Escola. Pràctica+Prototipus. Educació personalitzada. #cthinkeMA https://t.co/qNCJOzKZ8m — Andreu Reig Fayos (@AndreuReig) December 7, 2021 A Eivissa és un fet que als darrers anys hi ha hagut un considerable  augment de les matriculacions d'alumnat nouvingut . La qual cosa ha precipitat que el

A quatre dies de complir-se el primer mes de l’inici del Màster Universitari en Formació de Professorat, no ha resultat complicat adonar-se que l’educació actual no té res a veure amb el que vaig experimentar fa més de vint anys enrere. L’assignatura Processos i Contextos Educatius analitza que ha passat, o està passant, a l’escola actual i com evoluciona la manera d’impartir docència. IES Arabista Ribera de Carcaixent - 2004. Autor: Pascual Martínez Martí Un punt de partida com el que reflecteix el vídeo  No sólo ESO ,  mostra que l’educació no pot seguir pel mateix camí. “No hi ha pitjor malaltia que una petita desgana” em deia la meua àvia als seus 97 anys. El gran nombre d’alumnes desmotivats i amb falta d’implicació, posa de manifest que cal un canvi a l’hora d’ensenyar. L’educació ja no pot ser competitiva, sinó cooperativa. Els alumnes han de trobar-se als centres educatius per aprendre i sumar coneixements, on expressar les seues capacitats i reconéixer les seues diversitats s

Hola!! Soc Andreu Reig, un valencià que fa cinc anys va deixar la Ribera del Xúquer per vindre a Eivissa sense feina i veure fins on podia arribar, la qual cosa continua essent una gran experiència, ja que mai hagués pensat que acabaria cursant un Màster de Formació de Professorat, però aquí estic. De l'1 al 30! Imatge d'elaboració pròpia.   Acadèmicament, vaig iniciar els meus estudis universitaris a la Politècnica de València, concretament a l'escola d'Arquitectura, tanmateix quatre anys després vaig decidir canviar-me a Arquitectura Tècnica. Actualment, treballe de Cap d'Obra a una constructora. Tot i agradar-me l'ofici, resulta poc gratificant perquè, menys quan tinc el privilegi de restaurar construccions patrimonials, l'únic incentiu que hi ha és guanyar els més calés possibles per al teu gerent o " Buen   Patrón ", la qual cosa ja em té un poc insatisfet. Sempre he compaginat el treball amb l'estudi, així i tot, des de l'àmbit que mé